Expectatives
L'inici d'aquest segon període de pràctiques començava molt nerviosa. Després d'una primera experiència en un altra clínica, que no va resultar com esperava, el meu objectiu no era només complir amb les hores i el pla d'activitats, sinó trobar un espai on realment pogués aprendre i sentir-me integrada en l'equip.
La primera clínica en la que vaig estar em va fer replantejar el que havia estat estudiant fins aquell moment. Em vaig trobar en una situació on la supervisió era inexistent; em deixaven sola davant de tasques que no em corresponien, passava entre quatre i cinc hores diàries dedicada només a l'esterilització del material i no comptaven amb la meva ajuda. Em va fer sentir que només servia per a netejar i vaig arribar a plantejar-me seriosament si m'estava traient un títol només per acabar fent això la resta de la meva vida. Vaig perdre la il·lusió i les ganes d'aprendre amb les que havia començat els meus estudis.
Per això, en començar en aquest nou centre, la meva principal expectativa era trobar un entorn formatiu real. Esperava, sobretot, comptar amb el suport de professionals que em guiessin en l'aprenentatge i poder veure molts dels tractaments odontològics que hi ha a les clíniques actualment.
A dia d'avui, puc afirmar que l'experiència ha estat molt positiva. En aquest centre, en canvi, he recuperat la il·lusió de l'inici del curs. He après molt sobre els tractaments, tant de manera directa com indirecta, i he pogut participar en activitats que no esperava, com les xerrades per a nens o la salut comunitària. Tot i ser un grup petit, m’he sentit molt ben integrada i he pogut aprendre de tothom. No puc estar més contenta i agraïda. És cert que, en ser un CAP (centre d’atenció primària), no he pogut veure tots els procediments, però el meu tutor s'ha esforçat molt perquè no em quedés amb dubtes; a través de vídeos detallats i explicacions teòriques. Gràcies a això, he pogut entendre molts processos que d'una altra manera no hauria vist.
En conclusió, aquesta segona clínica ha superat el que esperava inicialment. No només he adquirit coneixements tècnics, sinó que he recuperat les ganes d'aprendre i la motivació que tenia al principi quan vaig començar a estudiar. Estic molt contenta amb el lloc i el personal de la clínica; el tracte que he rebut i la implicació del tutor han fet que acabi les pràctiques amb una sensació de que he pogut aprofitar el temps i aprendre més del que esperava.
Millores
Fer les pràctiques al CAP Les Hortes ha estat una experiència totalment diferent del que m'imaginava. El primer que m'emporto és que, l'odontologia no és només fer tècniques a la boca sinó tractar amb persones i entendre el seu context.
El que m'ha agradat més i crec que és molt important ha estat poder sortir del box i anar a les escoles a fer les xerrades. M'he adonat que, quan els nens entenen per què s'han de raspallar les dents, l'hàbit canvia molt. Això és el que s'hauria de potenciar molt més: l'educació sanitària. Veient l'estat en què arriben molts adults del barri, he entès que la prevenció és una de les maneres més efectives per evitar els problemes més greus en aquest ambit. M'ha encantat sentir-me part d'aquest equip, aprenent de la Meritxell, la Mònica i la Cristina, que m'han ensenyat que tenir cura de la salut del barri requereix paciència i molta dedicació.
Sent sincera al principi em va costar molt intentar encaixar, ja que sóc molt tímida, cosa que he de millorar sens dubte. Durant tota l’estada, m’ha costat una mica connectar amb els pacients i fins i tot amb la resta de l'equip. Em posava nerviosa i em costava trobar el meu lloc. Però, a poc a poc, amb l’ajuda del meu tutor i amb la pràctica, he anat guanyant confiança en mi mateixa i he intenta superar aquests nervis. Encara ho he de treballar, però estic contenta perquè si comparo el canvi ha sigut força positiu. Ara veig que la comunicació és una eina que també s'ha d'entrenar, i estic molt contenta d'haver fet aquest pas.
També implementaria més xerrades cap els pares, ja que de vegades tenen la idea que només s'ha d'anar al dentista quan fa mal. Crec que es podrien preparar xerrades a les escoles o al mateix CAP, tot i que es fan algunes, però fer-ne més i fer una bona propaganda d’aquesta. Si els pares aprenen la importància de venir a fer revisions, ens estalviarem moltes urgències complicades i una millora de salut.
Crea tu propia página web con Webador